Vistas de página en total

miércoles, 28 de octubre de 2015

Aprender jugando

Esta semana en la clase de metodología de la enseñanza, estuve leyendo un post de un compañero en el que presentaba y animaba a promover un nuevo sistema de introducción de las lenguas extranjeras en las clases de EF mediante la combinación de la actividad física y el juego. Debido a  la ascendente demanda social y laboral de aprender y dominar los idiomas universales que prevalecen en los diferentes ámbitos de la sociedad y con el propuesto de ayudar a los escolares en su proceso educativo y  aprendizaje de idiomas. En el siguiente post hablaremos de los objetivos y propuestas que defiende el compañero en base a artículo. (Aquí se encuentra el enlace del artículo)

Me parece interesante esta propuesta y en gran parte la vemos muy relacionada con los contenidos y objetivos de la asignatura. Educar mediante el juego. 
Como objetivo general se presenta facilitación de la adquisición de la lengua extranjera (Inglés) mediante los contenidos de la EF en primaria. En el articulo lo especifica hacerlo mediante juegos tradicionales ingleses, canciones nativas inglesas o mediante la aplicación de discurso y vocabulario en las clases de EF.
Además también se presentar una serie de objetivos específicos a los que se quiere llegar:
  1. Desarrollar unidades didácticas de juegos tradicionales y populares en inglés.
  2. Dar a conocer los juegos populares de origen británico en las clases de EF.
  3. Ofrecer la UD como herramienta de trabajo para el profesorado.
  4. Estructurar juegos populares y tradicionales ingleses en diferentes bloques de contenido de EF.

Ya hemos visto que pretende esta propuesta educativa y a modo de conclusión manifestar nuestro apoyo incondicional a propuestas de este tipo, que abordan necesidades actuales combinadas con aquello a lo que queremos dedicarnos, transmitir y educar mediante el movimiento corporal, la actividad física y poder hacerlo de manera jugada, con el objetivo de despertar el interés de los escolares en esta materia y en otras muchas.



martes, 27 de octubre de 2015

Reflexions sobre els jocs de blanc i diana

Fa 1 setmana a les classes pràctiques abordarem els jocs de blanc i diana. Al principi de la sessió, tots pareixíem tindre clar en que consistíen però realment no sabíem ben bé de que tractaven exactament degut a que els exercicis plantejats durant la sessió no foren els mes adequats...

Els companys, plantejarem 3 jocs:

1-. En el primer es feren dos equips que s'ubicaren en files (una enfront de l'altra) i cadascú tenia una xicoteta pilota a la mà. A la mateixa distància de les dos files (entre mig d'elles) es col.locava en terra una pilota d'espuma gran i cada vegada li tocava un llançament a cada equip.
La finalitat era fer que la pilota gran del mig traspasara la línea on estava l'equip rival. Hi ha que tindre en compte que les pilotes no eren del mateix pes per a tots els alumnes i se les havien d'enginyar per a que el seu llançament fora eficaç.

Al principi del joc tots intentaven tirar el més fort possible, en més de pensar l'acció més intel.ligent. Poc a poc s'adonarem que si esperavem que la pilota estiguera més prop era molt més fàcil pegar-li i en consequència desplaçar-la més lluny per a aconseguir el punt. També al poc de temps de començar l'activitat ens percatarem que si li pegàvem al mig de la pilota gran la força en la que ixia desplaçada era molt major que si li pegàvem dalt o baix d'ella.

Aleshores, a l'acabar l'exercici traguerem la conclusió de que no era un joc tant de força sinó de pensar com pegar-li i sobretot QUAN pegar-li a la pilota per a derrotar a l'altre equip.

2-. El segon joc férem dos equips de tres persones cada un. Era un joc de possesió amb la finalitat de derribar quatre cons que estaven situats a la zona contrària on estava l'equip rival. No era un joc pur de blanc i diana, on tenia quasi més importància la possesió que el tir en sí. Havera sigut més convenient fer dos equips i delimitar dos files on enfront d'elles cada un d'aquest tinguera que derribar els quatre cons de terra. Li havérem llevat la possesió al joc, i s'havera apropat més al que buscàvem.

3-. Finalment férem un joc que sí s'apropà bastant a l'objectiu dels jocs de blanc i diana en sí. Vam fer varios equips d'unes 5/6 persones i cada vegada entravem uns dins. L'objectiu era durar el màxim temps dins del cercle ja que els que estaven fora intentaven amb una pilota pegar-nos en qualsevol part del cos per a eliminar-nos. Guanyava l'equip que més temps durara. Els que estaven al mig s'allunyaven del llançador a una distància cocnsiderable i es situaven més o menys un poc més darrera del mig del cercle del que llançava. Evidentment si es quedaven prop els mataven fàcilment i si es situaven molt enrere el que llançava podia fer una passe al company més prop dels que pagaven per a eliminar-los.

Al acabar i passar tots per dins introduirem una variant que va fer que els tirs foren d'una altra manera. S'introduí un àrea prohibida (el centre, on es solíen refugiar els que estaven al mig) i ahi es col.locà una persona que únicament podia passar-la als de fora. Els de dins teníen que preocupar-se ara també del que feia la persona de dins de la ona prohibida i la variant va fer que el joc fora més dinàmic.

Va ser una classe divertida i amena, en la que ens vam divertir i al eixir ja sabíem més bé el concepte dels jocs de BLANC i DIANA.

-ALBERT CHÀFER ANTOLÍ- 


miércoles, 14 de octubre de 2015

Comentari de "La comprensión de la paradoja. Los juegos de redes ambivalentes como propuesta para la educación deportiva"

1.   Com es produeixen les relacions de comunicació i contracomunicació en un esport institucionalitzat com , per exemple, el futbol ? Posa examples.
El futbol es un tipus d’esport que respon a una lògica  d’enfrontament. Com be esmenta V. Samaniego, en La comprensión de la paradoja. Los juegos de redes ambivalentes como propuesta para la educación Deportiva, “la comunicación queda supeditada a la contracomunicación” i es que en la majoria de vegades en els esports/jocs d’enfrontament predomina eixe sentiment competitiu que ens impedeix interactuar de forma cooperativa amb els nostres companys i ens aboca en la majoria de vegades a una interacció motriu d’oposició. Un exemple de comunicació en aquest cas podria ser les estratègies  tàctiques. D’altra banda un exemple de contra comunicació podria ser una entrada d’un jugador cap al jugador de l’equip contrari.

2. I en un joc com "els quatre cantons" ?

En aquest cas el joc dels quatre cantons respon a una lògica més paradoxal on el concepte d’oponent i company està en constant canvi, és el mateix jugador qui decideix que vol ser. Un exemple de comunicació en aquest joc podria ser les senyals prèvies que fa un jugador a l’altre per intercanviar-se els llocs, en aquest cas el jugador està interactuant de forma cooperativa. D’altra banda un exemple de contra comunicació podria ser la finta que fa un jugador a un altre per provocar que aquest es qude sense lloc, en aquest cas el jugador esta interactuant com un oponent.

3. Hi ha alguna diferència essencial entre 1 i 2 ?

La principal diferència que podem observar es la lògica a la que responen cadascun dels jocs, en el cas del futbol respon a una lògica d’enfrontament i en el joc dels quatre cantons a una lògica paradoxal. També es podem citar que en el primer predomina la contra comunicació front a la comunicació i en el segon ninguna predomina front a l’altra sinó que queda a elecció del jugador establir un tipus de relació o un altra.

4.   A quin tipus de lògica interna creus que respon comportament dels jugadors que es narra en aquesta notícia?

La lògica que respon al comportament dels jugadors d’aquesta notícia és a la macro-lògica interna d’enfrontament. En aquest cas el desig del resultat esperat (guanyar el partit) predomina o justifica no parar el partit front una situació de perill per a un jugador rival i a més beneficiar-se per a marcar gol. Existeix una contra comunicació per part del entrenador, ja que anima al seu jugador a marcar gol i així impedir que els seues rivals arriben a aconseguir la seua tasca (guanyar el partit). Aquesta contra comunicació predomina enfront a la comunicació, que en aquest cas hagués sigut parar el joc, ja que, a pesar de ser l’equip rival, hagués suposat una interacció motriu cooperativa i solidaria per possibilitar la atenció al jugador lesionat.

5. Escriu una notícia en què es narrin comportaments que responguin a jocs de lògica cooperativa .

“La gran frustració”
El professor proposar un repte “a veure si sou capaços de clavar-vos tots amb els dos peus dins del cèrcol”. De sobte ningú diu res i tots comencen a pensar, els més atrevits comencen a fer propostes que la resta amb poca fe intenta dur a terme. Després de molts intents, diverses reflexions i qüestions que planteja el professor no son capaços de complir el repte. En les posteriors reflexions s’adonen que no ho han aconseguit no perquè les propostes no foren lo suficientment bones sinó perquè no existeix una bona comunicació que els ajude a arribar a la resposta correcta. Aquesta “derrota” els provocà una frustració, una frustració  que estic segur que va motivar a molts a seguir pensant com resoldre el repte.




6. Escriu una notícia en què es narrin comportaments que responguin a jocs de lògica paradoxal .

“El talla-fils”
És un joc proposat a classe que respon a una lògica paradoxal. Es designa a una persona que “paga” i a un altra que ha de fugir. En el cas de que algú de la resta de jugadors passe entre el que paga o el que fuig passa a ser el “fugidor”. Aquest joc es caracteritza per la pressa de decisions del jugador i els companys. Aquests poden decidir en qualsevol moment ser companys o enemics de la resta o be fent que algun jugador passe pel mig o be passant voluntàriament per ajudar al que fuig.  



7. Comenta la següent frase :

" Els jocs amb lògica de cooperativa , lògica d'enfrontament i lògica paradoxal tenen potencials educatius diferents . No es tracta de fer una classificació dels millors o d'oposar les virtuts d'uns enfront dels altres . Però, tampoc té sentit relegar a un segon pla determinats jocs que comporten possibilitats educatives riques i singulars . "

Baix el meu punt de vista aquesta frase ve a reflexar una realitat que ocorre molt a sovint en l’àmbit de l’educació. De vegades els educadors sols veuen possibilitats educatives en jocs amb una determinada lògica (principalment una lògica d’enfrontament i també de cooperació). Per això estic d’acord en que s’ha d’estudiar totes les possibilitats educatives dels diferents jocs amb distintes lògiques sense deixar en segon pla a ninguna. Al disposar d’un potencial educatiu diferent ajuda a una bona complementació de competències i una educació eficient i eficaç. 

domingo, 11 de octubre de 2015

Benvinguda

Hola, benvinguts al nostre blog. Som Guillem Mañó, Albert Chafer i Gorka Gorris alumnes de FCAFE de la Universitat de València. En aquest blog anem a tractar temes relacionats amb l’assignatura “El joc educatiu i la iniciació esportiva”. Esperem que us agraden les nostres aportacions i el nostre punt de vista però sobretot que us siguen útils.