1. Com es produeixen les relacions de comunicació i contracomunicació en un esport institucionalitzat com , per exemple, el futbol ? Posa examples.
El futbol es un tipus d’esport que respon a una
lògica d’enfrontament. Com be esmenta V.
Samaniego, en La comprensión de la paradoja. Los juegos de
redes ambivalentes como propuesta para la educación Deportiva, “la comunicación queda supeditada
a la contracomunicación” i es que en la majoria de vegades en els esports/jocs
d’enfrontament predomina eixe sentiment competitiu que ens impedeix interactuar
de forma cooperativa amb els nostres companys i ens aboca en la majoria de
vegades a una interacció motriu d’oposició. Un exemple de comunicació en aquest
cas podria ser les estratègies
tàctiques. D’altra banda un exemple de contra comunicació podria ser una
entrada d’un jugador cap al jugador de l’equip contrari.
2. I en un joc com "els quatre cantons" ?
En aquest cas el joc
dels quatre cantons respon a una lògica més paradoxal on el concepte d’oponent
i company està en constant canvi, és el mateix jugador qui decideix que vol
ser. Un exemple de comunicació en aquest joc podria ser les senyals prèvies que
fa un jugador a l’altre per intercanviar-se els llocs, en aquest cas el jugador
està interactuant de forma cooperativa. D’altra banda un exemple de contra
comunicació podria ser la finta que fa un jugador a un altre per provocar que
aquest es qude sense lloc, en aquest cas el jugador esta interactuant com un
oponent.
3. Hi ha alguna diferència essencial entre 1 i 2 ?
La principal
diferència que podem observar es la lògica a la que responen cadascun dels
jocs, en el cas del futbol respon a una lògica d’enfrontament i en el joc dels quatre
cantons a una lògica paradoxal. També es podem citar que en el primer predomina
la contra comunicació front a la comunicació i en el segon ninguna predomina
front a l’altra sinó que queda a elecció del jugador establir un tipus de
relació o un altra.
4. A quin tipus de lògica interna creus que respon comportament dels jugadors que es narra en aquesta notícia?
La lògica que respon
al comportament dels jugadors d’aquesta notícia és a la macro-lògica interna
d’enfrontament. En aquest cas el desig del resultat esperat (guanyar el partit)
predomina o justifica no parar el partit front una situació de perill per a un
jugador rival i a més beneficiar-se per a marcar gol. Existeix una contra
comunicació per part del entrenador, ja que anima al seu jugador a marcar gol i
així impedir que els seues rivals arriben a aconseguir la seua tasca (guanyar
el partit). Aquesta contra comunicació predomina enfront a la comunicació, que
en aquest cas hagués sigut parar el joc, ja que, a pesar de ser l’equip rival,
hagués suposat una interacció motriu cooperativa i solidaria per possibilitar
la atenció al jugador lesionat.
5. Escriu una notícia en què es narrin comportaments que responguin a jocs de lògica cooperativa .
“La gran frustració”
El professor proposar
un repte “a veure si sou capaços de clavar-vos tots amb els dos peus dins del
cèrcol”. De sobte ningú diu res i tots comencen a pensar, els més atrevits
comencen a fer propostes que la resta amb poca fe intenta dur a terme. Després
de molts intents, diverses reflexions i qüestions que planteja el professor no
son capaços de complir el repte. En les posteriors reflexions s’adonen que no
ho han aconseguit no perquè les propostes no foren lo suficientment bones sinó
perquè no existeix una bona comunicació que els ajude a arribar a la resposta
correcta. Aquesta “derrota” els provocà una frustració, una frustració que estic segur que va motivar a molts a
seguir pensant com resoldre el repte.
6. Escriu una notícia en què es narrin comportaments que responguin a jocs de lògica paradoxal .
“El talla-fils”
És un joc proposat a classe que respon a una lògica
paradoxal. Es designa a una persona que “paga” i a un altra que ha de fugir. En
el cas de que algú de la resta de jugadors passe entre el que paga o el que
fuig passa a ser el “fugidor”. Aquest joc es caracteritza per la pressa de
decisions del jugador i els companys. Aquests poden decidir en qualsevol moment
ser companys o enemics de la resta o be fent que algun jugador passe pel mig o
be passant voluntàriament per ajudar al que fuig.
7. Comenta la següent frase :
" Els jocs amb lògica de cooperativa , lògica d'enfrontament i lògica paradoxal tenen potencials educatius diferents . No es tracta de fer una classificació dels millors o d'oposar les virtuts d'uns enfront dels altres . Però, tampoc té sentit relegar a un segon pla determinats jocs que comporten possibilitats educatives riques i singulars . "
Baix el meu punt de vista aquesta frase ve a reflexar
una realitat que ocorre molt a sovint en l’àmbit de l’educació. De vegades els
educadors sols veuen possibilitats educatives en jocs amb una determinada
lògica (principalment una lògica d’enfrontament i també de cooperació). Per això
estic d’acord en que s’ha d’estudiar totes les possibilitats educatives dels
diferents jocs amb distintes lògiques sense deixar en segon pla a ninguna. Al
disposar d’un potencial educatiu diferent ajuda a una bona complementació de
competències i una educació eficient i eficaç.