Vistas de página en total

miércoles, 3 de febrero de 2016

Acomiadament!!

Per últim, l'última entrada que volíem fer era per a acomiadar-nos de l'assignatura.
Ha sigut una gran experiència per a nosaltres aquesta assignatura perquè hem evolucionat en el nostre concepte de joc, i probablement molt de nosaltres hem descobert la faceta educativa d'aquest.

En particular ens ha agradat que tot el que s'impartia a la teòrica, immediatament ho aplicavem pràcticament a les classes i podíem veure les particulartitats de les teories donades.

Ens hem relacionat en els companys, hem experimentat noves formes de joc, nous jocs i probablement hem descobert coses que ja sabíem però que van tant integrades en aquest que moltes vegades a les sesions d'educació física es passen per alt o no s'expliquen.

Ens n'anem contents amb l'assignatura i amb la sensació de que la motxilla del saber la tenim un poc més plena que 4 mesos enrere, una salutació cordial a tots!!!

viernes, 4 de diciembre de 2015

Jocs simples i jocs modificats aplicats al futbol.


Com a introducció a la sessió ens van passar un qüestionari on havíem de respondre a una sèrie de preguntes  relacionades amb aquest tipus de jocs. Posteriorment ens van fer una breu explicació teòrica sobre el significat i les possibles aplicacions pràctiques d’aquests jocs.

En la passada sessió vam assistir a l’exposició sobre jocs simples i jocs modificats aplicats al futbol duta a terme pels nostres companys.
En segon lloc van passar a la proposta pràctica, els jocs que ens van presentar vans ser els següents:
  1. 1.       “Come-cocos”: en l’espai determinat de l’àrea de futbol 8 tots els jugadors disposen de baló menys 2 persones. Aquests tindran que intentar desposseir del baló a qualsevol jugador, si ho aconsegueixen hi haurà canvi de rols. Aquest joc segons podria emmarcar-se dins dels jocs simples.
  2. 2.       “2 vs 1”: en un espai de 10 x 20 aproximadament amb una porteria a cada extrem  s’enfronten dues parelles, una amb rol d’atacant i l’altra amb el rol de defensor, amb la peculiaritat de que cadascun de la parella defensa una única porteria. L’objectiu és marcar el màxim nombre de gols en 5 atacs, una vegada esgotats aquests hi haurà canvi de rols. Aquest joc també podria classificar-se com a joc simple. A mes es pot observar una certa progressió del joc 1 al joc 2, ja que, s’inclou la passada, el tir i demés aspectes tàctics.
  3. 3.       Partit amb 3 porteries: en un espai corresponent a mig camp de F8 amb dues “mini-porteries” i una porteria normal a cada extrem s’enfronten dos equips. L’objectiu es fer gol en qualsevol d’elles. A priori la proposta era jugar amb el peu, però degut a la dificultat tècnica que presentava van introduir la primera variant: jugar amb la mà. Aquesta modificació va suposar un canvi rellevant en el joc, ja que, les possessions eren més duradores el que va acostar més el joc al seu objectiu:  incrementar el treball tàctic específic. La segon variant va ser 10 passes per poder marcar, aquesta va fer evolucionar de nou el joc. En aquest cas el que feien els jugadors era fer els 10 passes (moltes vegades sols intervenien 2 jugadors)el més ràpid possible i després passar a l’atac. Aquest fet va desembocar en la tercera variant: no es pot tornar la passada al jugador que acaba de passar. La conseqüència d’aquesta introducció va suposar que es formaren triangulacions per fer els 10 passes el més ràpid possible. Per últim es va proposar que les passades s’havien de fer manualment però el gol amb el peu. Una modificació molt interessant, ja que ens pot ajudar a seguir diverses progressions com per exemple la d’aprendre el tir a porteria amb distintes superfícies de contacte  o simplement seguir amb la progressió mà-peu on l’objectiu seria acabar jugant amb el peu.


Per concloure, vam rebre el qüestionari amb les mateixes preguntes que al principi de la sessió. Una proposta molt interessant, ja que, després de l’explicació teòrica, l’aplicació pràctica i les respostes pre-sessió realitzades ens pot aportar un feedback instantani per saber si coneixem aquests tipus de joc.
En definitiva una bona sessió. Enhorabona als companys. 

lunes, 30 de noviembre de 2015

"Pedra-Paper-Tissores"

La sessió feta el passat divendres 27 de novembre pels companys David, Jorge,Patricia i Victor em va semblar molt interessant. Féren un joc que l'anomenaren pedra-paper-tissores i innovaren gravant la sessió per a després al finalitzar-la comentar els aspectes més rellevants.

La cancha es dividia en tres zones (cada una d'elles assignada a un equip) i únicament cada equip podia pillar a un altre, no als dos restants. Les zones (en forma de quadrat) era l'únic lloc on estaves resguardat i no et podíen pillar i per a salvar a algun company teu que havia sigut pillat havies de tocar-li la mà. Quan u era salvat, alçava la mà i podia tornar a la seua zona de resguard sense ser tocat.

VARIANT:  introducció d'una cola individual. S'ha de col.locar d'una manera difícil i que siga atrapable per al rival. Aquest fet fa que els jugadors s'atrevisquen més a ixir de la seua zona ja que és més dificil de pillar a algú. Abans resultava a la defensa d'un equip molt fàcil de tocar a un oponent.

Molts participants ens col.locàvem darrere de la zona del nostre equip contrari i esperàvem que els contricants ixiren a pillar a algú del seu equip rival per a furtar-los la cola. Aquesta variant proposta pels companys va donar molt de dinamisme al joc i més atreviment per part nostra alhora d'ixir de la zona de resguard.

IDEES SECUNDÀRIES: 

-Alguns participants feiem de "cebo" per a que l'altre equip pillara als seus rivals i així eliminar a la competència.
-Es poden fer pactes per a conseguir això, atraure al rival i que l'altre equip els pille.
- Hi havia gent que no es fiava d'aquests pactes ja que alguns "traïren" als seus cómplices.

Finalment m'agradaria remarcar que el vídeo va resultar un material curricular molt positiu per a nosaltres perquè ens ha fet que poguérem veure els nostres erros i durant la pràctica ens va estimular per a bé.

-ALBERT CHÀFER ANTOLÍ-

domingo, 29 de noviembre de 2015

LOS JUEGOS SENSIBILIZADORES: UNA HERRAMIENTA DE INTEGRACIÓN SOCIAL

Los juegos sensibilizadores, son aquellos que, con la presencia de personas con disminución o sin ella, hacen que los participantes vivan de manera lúdica las limitaciones de las personas con dificultades (físicas o sensoriales) y valoren sus capacidades.  Como todos sabemos, el juego es una de las primeras experiencias que ayudan al individuo a socializarse. Y no sólo promueve el desarrollo de las capacidades físicas y motrices, sino que también deviene una práctica que introduce al niño en el mundo de los valores: el respeto a la norma, el espíritu de equipo, la cooperación, la competitividad, la superación, etc.

El propósito de esta entrada es el de realzar este tipo de juegos sensibilizadores en la educación primaria y secundaria. Pocas veces abordamos situaciones en las que uno o varios alumnos se encuentran en dificultades a la hora de realizar tareas en las clases de Educación Física. Con el objetivo de sensibilizar a los participantes sobre la realidad del colectivo de personas con disminución, fomentar actitudes positivas y solidarias basadas en el respeto a la diversidad y evitar la aparición de actitudes negativas o no integradoras mediante el componente lúdico y participativo de la actividad.

Desde mi punto de vista es una propuesta interesante a proponer sobre todo en alumnos de secundaria, donde la adolescencia marca severamente la percepción frente a los colectivos en disminución.


Aquí dejo el enlace del articulo en el que me he basado, donde puede verse con más detalle los objetivos de los juegos de sensibilización e integración.






lunes, 23 de noviembre de 2015

Descobriment del "COLPBOL"

El passat divendres a la sessió pràctica els companyers Arnau Giner, Sergio Gómez, Rubén Ortega i Jordi Ripoll ens van introduir una modalitat esportiva poc coneguda per a la societat. Es tracta del "Colpbol", creada pel professor d'educació física Juanjo Bendicho a l'any 1997 a la ciutat de València.

Els companys feren una xicoteta introducció del joc (regles, en que consistia, prohibicions,etc) i ràpidament feren una progressió metodológica amb la intenció de que nosaltres entenguerem fàcilment de què tractava aquesta modalitat. Els exercicis es pareixíen molt als fets el divendres passat pels companys de "Ultimate" i al meu paréixer van seguir una correcta progressió que va fer entendible clarament el joc.

Em va paréixer una modalitat esportiva en la que sí existeix igualtat d'oportunitats entre els participants. L'única ventaja que pots obtindre en aquest joc és amb l'altura. Si eres molt alt és cert que tens una gran ventaja sobre l'adversari, en la sessió el més alt de la classe va tocar moltes vegades més el baló que la persona amb menys estatura.

Crec que és un joc molt fàcil de jugar perquè no requerix d'una gran tècnica i a més va resultar ser molt dinàmic, tots estaven en continu moviment. Jo si fora professor l'anyadiria en les meues sessions ja que pense que és molt integrador ja que no produeix cap rebuig a alumnes amb major dificultat motriu. Òbviament sempre hi hauran diferències entre els participants per la seua tècnica o facilitat d'entendre el joc, però en el Colpbol es redueixen molt.

Resultado de imagen de colpbolFinalment, m'agradaria afegir que el Colpbol m'ha paregut un joc altament cooperatiu ja que es va demostrar que el resultat està molt per damunt de les individualitats i a classe es va poder observar. Primer guanyava l'equip amb la persona amb més altura i Victor va decidir canviar-lo per veure si ell era el factor determinant. El marcador no va canviar, és més, va incrementar a pesar de tindre ara en l'altre equip a la persona més alta.

Aquest fet demostra que aquest joc necessita d'una cooperació molt elevada i que és més important un bon joc de passades que les individualitats de la persona més alta de la classe.

-ALBERT CHÀFER ANTOLÍ-


miércoles, 18 de noviembre de 2015

Propostes tàctiques del tribeisbol

Seguint amb la línia de l'anterior post aquestes són algunes de les propostes tàctiques que es deurien dur a terme en el transcurs del joc segons el rol que es desenvolupe i la puntuació de cada equip.

martes, 17 de noviembre de 2015

Tribeisbol, una proposta renovadora dins dels jocs de bat i camp

Tribeisbol, què és això del "Tribeisbol"? Com es juga? Serà divertit o avorrit? Complicat tal vegada? Aquestes són algunes de les qüestions que de segur ens vam plantejar en la darrera sessió quan Roberto,  professor d'Educació Física en secundaria convidat de la mà de Victor, ens va presentar allò del "Tribeisbol".
Aquest és un joc que podem emmarcar dins dels jocs de bat i camp, encara que en certa manera comparteix algo de joc d'invasió.
El funcionament d'aquest és molt senzill: 
  • Hi ha 6 bases delimitades per 4 cons, en cada base es colpeja o llança de diverses formes. 
  • Juguen 3 equips 2 amb el rol de corredors (A i B) i 1 amb el rol d'arreplegador (C). 
  • Els dos equips corredors es situen en cantons oposats i l'equip arreplegador ocupa l'espai central segons el seu criteri. 
  • Els llançaments es duran a terme els equips corredors de forma alternativa.  
  • Els equips corredors podran córrer una vegada haja sigut llançat/colpejat el mòbil i podran seguir fins que no es planten. 
Les distintes formes de puntuar son les següents:
  • Equip corredor completa una volta
  • Un jugador de l'equip corredor toca per darrere a un jugador de l'altre equip corredor fora de la base. A més l'equip pillat perd el rol de corredor i passa a ser arreplegador.
  • L'equip arreplegador aconsegueix agarrar la pilota a l'aire o tancar una base i pillar a algun jugador fora d'aquesta.
L'equip guanyador serà el que més punts aconsegueix.  

Cal dir que aquest joc es planteja com a "joc final", es a dir, existeix un procés d'aprenentatge previ per a poder desenvolupar aquest joc.

Per últim com a conclusions posteriors a la pràctica del joc cal ressenyar que és un joc que ens ofereix diverses vessants metodològiques, ja que, el fet que en cada base utilitzem un colpeig/llançament distint ens planteja la possibilitat tant de fer tant una progressió horitzontal per a diversos esports com una progressió vertical per a la iniciació en algun esport en concret.
També es interessant esmentar que el compromís motor es moderat i homogeni entre els participants, cosa que moltes vegades no es te en compte a l'hora de plantejar un joc.
Ja per concloure, és important dir que al llarg del joc es van produir situacions de pactes i contra-pactes on cada equip intentava beneficiar-se o perjudicar al rival més fort, un fet que inclou en aquest joc un component socio-afectiu molt important a l'hora d'establir relacions socials, sobretot en xiquets i xiquetes.